La situació en la qual ens trobem avui és certament molt alarmant
i alhora preocupant. Estem en uns temps difícils i, des del meu punt de vista, encara que s’hi posaran mes. I i la solució no es veu clara.
Si anem per parts cal tornar a la famosa llei de dependència. Seguim igual
o pitjor del que estàvem. Sempre estem amb les xifres, però el que de debò
importa és que les persones valorades puguin cobrar. Ja està bé de les llargues
que ens expliquen i de les esperes amb què ens trobem. És una vergonya que en ple segle XXl, estem
pitjor que abans. Que ens diguin la famosa frase que no hi ha diners per fer
front a un problema tan greu com real. No
és acceptable.
Un altre problema preocupant és el de l'atur. Cal buscar entre tots una
solució perquè les famílies que s'han quedat sense feina i l’atur se’ls hi
acaba, puguin sobreviure, especialment els de més de 50 anys, pels que trobar
feina els serà molt difícil. I
què faran?
I no parlem dels desnonats que es queden al carrer i amb deutes impagables
per vida, i els sues habitatges queden buits i es deterioren. Tot per salvar el números del bancs. És
vergonyós. I no diguem que a sobre, el Banc donaran crèdits a Les Vegas....
Les lleis, i inclús la Constitució, quan els ha convingut, les han canviat.
El Pacte de Toledo, que es considerava intocable, avui
no es compleix. Les pensions, que
no eren esplèndides, han perdut poder adquisitiu i a sobre,
les persones grans que tenim fills sense feina, els hem de donar un cop de ma. Són més importants les lleis que les
persones?
I el que ara ens faltava, la
corrupció. En quina societat ens ha tocar viure!
Ara que ja us he dit el que pensava, us demano que seguim lluitant tots
junts i units, ja que la unió fa la força.
Joan Arumí
